«PMI-BCN o BCN-PMI.Visions i curolles quotidianes de dos kiwis en un món de cocos. Dos escribes retroalimentats capaços de trobar sentit a un tros d’enderroc. Els temps i el format de la cosa els demanaven posar un Pinterest o, simplement, obrir un compte a Instagram, però com que són uns romàntics han fet un bloc»
Tot va començar (o no) dilluns 13 de setembre de 2010 en el magazín matinal Al Dia d’IB3 Ràdio, que aquella temporada vaig tenir la responsabilitat de dirigir. Després del butlletí de les 10h, abans de tractar el tema del dia i després d’un petit carrussel de seccions. Cesc Mulet feia el click de la jornada, una imatge que podia ser qualsevol cosa que li passàs per davant, o pel cap. Des d’aquella primera instantània i fins el primer de juliol de 2011, Mulet va fer una píndola diària per on varen desfilar personatges, flors, niguls i fruites, meccanos i clips. «Què hi fa això enmig d’un programa d’actualitat?», em demanaven sovint. La mitja rialla o la perplexitat ja en són bons motius, o no?
Allò va acabar, van passar els mesos. I un bon dia en Paco es va presentar a ca nostra amb tres quaderns manuscrits, amb imatges enganxades amb una o dues grapes cadascuna. Un regal. Eren totes les imatges que van bastir aquella microsecció, recopilades dia a dia —algunes amb suport gràfic, d’altres només en prosa-. Tres llibretes que vos he de confessar que guard com un petit tresor.
…i al cap dels mesos, vàrem obrir aquest bloc. No tenim l’exigència del directe, ni so telefònic, ni tres hores al darrere i dues més per endavant. Feim un click, i el penjam. El comentam i el repensam. Sempre almenys amb mitja rialla. Com moltes de les coses que valen la pena.
Maties Salom
